L’Ictus afecta cad any a gairebé 15 milions de persones de tot el món. Amb aquesta idea en ment, Sant Andreu Salut vol mostrar diferents punts de vista de la malaltia, el seu diagnòstic i tractaments amb l’objectiu de donar a conèixer la labor dels seus i les seves professionals i les possibilitats que hi ha després de patir-ne un.
Però, primer, és necessari conèixer millor què és un ictus. Per això preguntem a la doctora Marcia Iparraguirre, de l’hospital de Sant Andreu, que ens indica que fer un diagnòstic precoç és força complex a causa de la falta d’especificitat dels símptomes en moltes ocasions. No obstant això, també confirma que alguns símptomes “poden ser molt evidents, com una disminució de la força d’extremitats, asimetria facial o dificultat per a articular paraules”.
Sobre les raons per les quals es pot produir un ictus, la Dra. Marcia Iparraguirre afirma que “l’ictus és una entitat clínica molt freqüent” i que “la modernitat de la societat ha comportat l’increment d’hàbits i/o conductes que són factors de risc, com el consum de substàncies tòxiques o el sedentarisme”. Un dels factors també a tenir en compte amb aquesta malaltia és l’edat, perquè la població major es constitueix com a població d’alt risc. “És la població amb major pluripatologia, fragilitat i més vulnerable”, recorda la Dra. Iparraguirre, que també afegeix: “el percentatge poblacional de menors de 65 no es troba exempt de patir ictus”, ja que també poden presentar hàbits inadequats o patologies prèvies de risc.
Fisioteràpia, una eina bàsica en la recuperació
L’ictus és una malaltia que se supera, però pot deixar seqüeles físiques que necessiten tractament de recuperació. Cristina Reche és terapeuta ocupacional de l’hospital de Sant Andreu i destaca que “la intervenció va dirigida a recuperar la funcionalitat i promoure la màxima autonomia en les activitats de la vida diària”. Així mateix, Cristina Reche també destaca que des de l’hospital “assessorem el pacient i la família de possibles adaptacions del seu entorn i recomanem productes d’ajuda que facilitin la independència funcional de la persona”.
Per altra banda, Rosi Caballero, fisiterapeuta de l’hospital de Sant Andreu Salut, afirma que la recuperació d’una persona que ha sofert un ictus sempre és “personalitzada i individualitzada perquè no hi ha un ictus igual”. “Aquestes recuperacions solen ser processos lents, que precisen molta feina i esforç per a pacients i professionals” defensa Caballero, que també explica que “la fisioteràpia, mitjançant diferents mètodes i tècniques, ha d’incidir en la neuroplasticitat cerebral”. Tot aquest treball no és cosa d’una sola persona, sinó que treballa un equip multidisciplinari que, a més, sempre ha de mantenir l’optimisme per afrontar una situació incòmoda per al pacient i impactant per a la família.
Sant Andreu Salut inverteix el seu treball i recursos a oferir les millors cures i mètodes de recuperació per a totes aquelles persones que han sofert un ictus, així com ajuda per a les famílies. No són situacions fàcils, però amb el suport i treball de tots, professionals, familiars i societat, s’aconsegueixen resultats realment bons. Tal com recorda Rosi Caballero, “quan aconseguim que algú torni a caminar o a moure’s de manera autònoma ens suposa una gran satisfacció”.
